skip to Main Content
+34 93 487 5166 mail@curellsunol.es

Tots parlen sobre la resurrecció de la Lola Flores i del “com es va fer” del nou anunci de @cruzcampo, però, què passa amb els drets d’imatge de l’artista?

És emocionant (i espaordidor) veure les coses que som capaços de fer amb la tecnologia, si sobretot amb la intel·ligència artificial. No obstant, el primer que em va venir al cap quan vaig veure el nou anunci de Cruzcampo va ser: com hauran gestionat el tema dels drets d’imatge d’una persona que ja no hi és? Deformació professional (la meva mentora ja em va advertir que em passaria): un cop submergida en el món de la PI no tornes a mirar-te les marques, les campanyes publicitàries, les obres, els productes falsificats, etc. de la mateixa manera.

Anem a la qüestió: què son els drets d’imatge i què passa quan hom es mor?

El dret a la pròpia imatge és un dret fonamental recollit a l’article 18 de la Constitució Espanyola i desenvolupat per la Llei Orgànica  1/1982, de 5 de maig, de Protecció Civil del Dret a l’Honor, a la Intimitat  Personal i Familiar i a la Pròpia Imatge.

El dret d’imatge és un dret personalíssim (de cadascú). La jurisprudència i la legislació distingeixen dues vessants d’aquest dret que convé diferenciar: l’aspecte constitucional i l’aspecte patrimonial. A grans trets i a tall d’exemple, direm que no és el mateix que es publiqui una fotografia que ja estava en un altre mitjà (públic), on estaríem vulnerant l’aspecte patrimonial, o que es divulgui una fotografia que era del domini privat, on estaríem vulnerant el dret fonamental.

En allò que aquí ens interessa, parlem de l’aspecte patrimonial del dret perquè el que s’ha fet ha estat emprar diferents imatges per construir un avatar que té l’aparença de la Lola Flores transmetent-nos un emotiu missatge (amb finalitat publicitària).

Però, han hagut de demanar permís? I, en cas afirmatiu, a qui? Doncs bé, pels que no som notoris ni coneguts pot ser que tot això no tingui cap sentit, però si la teva imatge té una certa rellevància és important, i segur que així ho fan tots els personatges públics, afegir al testament a qui es vol cedir aquest dret. En cas contrari, el dret d’imatge moriria amb nosaltres i els nostres hereus no podrien explotar-lo (per bé que sí que podrien actuar en allò relatiu a la protecció de la memòria del difunt, un aspecte relacionat amb la vessant constitucional del dret).

En el cas que ens ocupa, hem de suposar que la Lola Flores va cedir expressament el seus drets d’imatge als seus hereus i que han estat ells qui n’han autoritzat l’ús amb finalitats publicitàries a Heineken (fabricant de la cervesa Cruzcampo).

És curiós que tant les obres com les cançons de la Lola Flores tinguin protecció durant tota la vida de l’artista i 70 anys més després de la seva mort i que els drets de propietat intel·lectual sobre aquestes es transmetin als hereus fins i tot sense que s’hagi fet testament, mentre que en allò relatiu als drets d’imatge sigui necessària una menció testamentària expressa per a la seva transmissió.

Podeu veure el “com es va fer” de l’anunci de Cruzcampo en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=of4RyzVQ-qQ

Article de Sílvia Oliver, Advocada de CURELL SUÑOL SLP

Back To Top

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario.

Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra Política de Cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies